-
El
Secretariat de marginació del Bisbat de Barcelona,
ha dedicat les seves sessions d’aquest
curs, a estudiar “com la crisi afecta als exclosos socials”.
Han estat moltes les realitats que s’han
contemplat, els testimonis de persones que viuen en la marginació,
les reflexions presentades per experts, les
experiències viscudes per voluntaris que treballen en organitzacions
eclesials dedicades a acompanyar i ajudar als marginats. Al finalitzar
el curs, hem cregut convenient, fet
arribar a les comunitats cristianes i a la societat en general,
el següent manifest. La nostra intenció
és ser la veu dels que no tenen veu.
Els marginats,
són un col·lectiu que no tenen cap capacitat d’organitzar-se per
reivindicar els seus drets; no participaran en cap manifestació pública,
només tenen com a mitjà de denuncia, la seva presencia en els nostres
carrers, o les cues que formem davant les portes
de les institucions d’auxili social. Pels creients en Jesucrist,
són com Llàtzer al costat de la nostra porta. Com a ciutadans,
és la trista constatació d’un fracàs del nostre estat de benestar.
La realitat
de la marginació és molt ample i difícil de tipificar, degut que
cada persona porta al seu darrera una vida singular. Enumerem, a tall
d’exemple, algunes situacions concretes, conscients que la situació
és molt més gran.
Constatem:
- La crisi afecta
a totes les capes de la societat, però
d’una forma, especialment punyent, als exclosos socials. En aquests
darrers temps les seves condicions de vida s’han vist molt
deteriorades, i ens adonem que el nombre
que viuen al marge ha anat augmentat de forma significativa.
- A
l’exclusió social s’hi arriba
o bé per naixement, és a dir, per reproduir la situació
familiar viscuda des de la infantesa o desprès de tot un
procés de degradació de la persona. Les causes
són moltes: pèrdua de la feina, de
l’habitatge, trencaments familiars,
alcoholisme, drogoaddicció etc.,.
El procés va sempre acompanyat de la progressiva pèrdua de l’autoestima,
i al final comporta veure’s com un estrany en la societat
- Especialment
greu és aquesta situació en els homes i dones,
que són víctimes del “tràfic de
persones”. Dones i joves que han estat enganyades i ara es veuen
obligades a exercir la prostitució.
- Hi ha un col·lectiu
que és molt vulnerable, persones que surten de la presó
sense cap mena de recolzament, no disposant
d’habitatges dignes, sense cap lligam familiar o d’amics que els
ajudi en aquesta nova etapa.
- I potser un
dels més esfereïdors és el dels menors que han arribat a casa nostra
i no tenen ni lloc ni família i cauen en la delinqüència com un
únic recurs per a la seva pobresa. Potser només ens molesten els seus
robatoris i les molèsties que originen, però
les seves vides no estan ateses suficientment.
- Ens manca a
tots en general, sensibilitat i bon criteri davant del fet de
la marginació. Sovint tractem al marginat, com un
delinqüent o persona perillosa.
Denunciem
- Que els ajusts
socials aportats per les administracions públiques, a nivell
estatal, autonòmic, i municipal, no han crescut en la mateixa proporció
que han augmentat les necessitats. En
l’actualitat manquen, menjadors socials,
llocs dignes per passar la nit, netejar-se
i canviar-se de roba. Hi ha poblacions de
més de 50.000 habitants que no disposen de cap alberg, o amb places
molt insuficients ( a vegades només
amb dos o tres llits disponibles.
- Malgrat són
més les persones que viuen l’exclusió
social, les administracions publiques no han augmentat les plantilles
d'assistents socials, que ajudin personalment als que viuen al marge
de la societat. En el millors dels casos s’han incrementat,
la vigilància en els nostres carrers, ja que preocupa més la
repercussió social, desagradable, que tenen aquestes persones en la
via pública, i no tant el patiment i les necessitats dels exclosos
socials. Potser les partides destinades a qüestions que ens podrien
avergonyir, com és els armaments venuts a països del Tercer Món,
o els sous que es multipliquen amb la burocràcia, haurien de ser un
tema d’estudi en moments de crisi com aquest.
- Denunciem el
tractament informatiu dels mitjans de comunicació:
Diaris, Televisió. Darrerament ha estat molt
els reportatges periodístics, que
ha tractat d’una forma sesgada i injusta el tema de la marginació.
Se subratlla, tot el que comporta de perillositat social, la presencia
“desagradable” en els carrers dels marginals, sense fer cap mena
de reflexió al drama personal, i de les causes que els hi han
portat. Especialment denunciable, però
no només, és amb la “morbositat”
que es presenta el fenomen de la prostitució.
- Falta molt
camí a recórrer, perquè en els centres penitenciaris, siguin llocs
de rehabilitació i no només de reclusió.
I manquen mitjans d’ajuda (habitatge, feina, centres de
reinserció), pels reclusos que surten de la
presó, bé sigui amb permís penitenciari, o en llibertat.
Demanem
a les institucions públiques i a la societat en general
- Un augment
de diners destinats a la reinserció social.
En els pressupostos, aquest sigui un apartat significatiu.
- Que les normes
de convivència ciutadana, tinguin com primer objectiu ajudar de manera
eficaç als marginats, i no sols posar l’accent en normes
punitives, destinades a donar
“una bona imatge pública de la ciutat”.
- Programes que
siguin efectius per ajudar a aquestes persones a sortir de la marginació.
- Un treball
en conjunt de totes les entitats que treballen a favor dels
exclosos socials. Elaborant plans comuns, buscant complicitats i
complementarietats.
- Als mitjans
de comunicació que tinguin un codi
deontològic, on no es denigri a ningú, que es perseveri la
“bona fama” de tothom, no fent judicis
paral·lels. Posin més l’accent, en el
patiment de les persones i no en la morbositat de les situacions.
A les
parròquies i comunitats cristianes
- Sensibilitat
davant de la marginació. Només Déu
coneix el cor de les persones. Ells són
germans nostres, Fills de Déu, salvats en
Jesucrist. Encara que no entrin en les nostres temples, ells són també
membres de l’Església.
- Recordar que
l’Eucaristia només es pot celebrar
dignament, si no ens oblidem del més marginats.
- A la mesura
de les possibilitats de cada comunitat, treballar conjuntament amb altres
realitats eclesials o laiques per ajudar, eficaçment aquests
col·lectius.
- Que en les
parròquies s’organitzin grups de voluntaris que atenguin al més
marginats.
Barcelona,
25 de juny de 2009
|