Un terratrèmol de 7 graus en l’escala Richter va sacsejar Haití del passat 12 de gener de 2010 causant desenes de milers de morts i ferits. Un cop més, malauradament, la natura ha decidit acarnissar-se sobre un dels països més pobres del món. Però aquest sisme no ha fet més que culminar un procés d’empobriment i d’abandonament globals.

La pobresa d’Haití no és una cosa nova; ve de segles enrere. Colonitzats i esclavitzats en un passat no tant llunyà, la postura cap aquest país no ha canviat gaire amb el pas del temps. En les darreres dècades, s’han convertit en les víctimes de polítiques agràries que tornen impossible la producció per la subsistència, la producció familiar.

Aquesta catàstrofe ha provocat doncs la destrucció del medi de la illa i la destrucció del teixit social productiu basat en l’agricultura. Ara depenen de l’ajuda exterior. Els recursos alimentaris han de venir majoritàriament de fora del país.

Fa molt temps que ignorem a Haití, anys i anys de menyspreu o, en el millor dels casos, d’ignorància. Ha de passar un cataclisme d’aquesta magnitud perquè la societat occidental obri els ulls i estigui disposada a mirar més enllà del seus propis interessos. Però, un cop més, aquests “atacs de solidaritat” són massa puntuals, sempre vinculats a desastres naturals. La pobresa ja existia i seguirà existint a Haití i tants altres països si seguim ignorant-los.

La Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans demana que, en quinze dies, no ens haguem oblidat d’Haití. Evidentment, volem ajudar al país ara que està en aquesta situació d’emergència (més informació aquí). Però, voldríem formar part d’aquells que ajuden sempre, dels promotors de la conscienciació col•lectiva i de la construcció d’una país sostenible econòmicament. Haití és només un exemple de país abandonat a la seva sort, ignorat per tots i destinat a un perpetu empobriment. No tanquem més els ulls.